A ponent del nucli urbà, a mig camí de Navarcles, hi ha l’ermita de Santa Magdalena. L’edifici, completament restaurat, és una ermita romànica tardana, construïda a la primera meitat del segle XIII amb un estil humil que segueix el pla tradicional d’una nau capçada per un absis semicircular. Al centre de l’absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat i, al sostre, una pintura al fresc que representa la volta celeste.

Al llarg dels anys l’edifici fou ampliat, reestructurat i transformat, però a principis de segle XX estava completament en runes. No només havia sofert el pas del temps, sinó que també havia patit els greuges de la Guerra Civil i de la llegenda de Santa Magdalena. Resulta que a finals del segle XIX, quan va quedar abandonada, es deia que hi havia un tresor que havien deixat els amos del mas Escaiola. Això va provocar que molta gent es dediqués a buscar-lo i, per fer-ho, van arribar a obrir murs de l’ermita i fins i tot aixecar l’altar i algunes pedres de l’edifici… Mai el van trobar.

Per això s’ha portat a terme un ampli projecte de restauració que ha consistit en rehabilitar l’ermita d’acord amb l’estructura i parets existents.

A l’obaga de l’església, hi ha un forn de calç de planta circular, excavat al terreny natural. Aquests forns es feien des d’època antiga, se’n tenen dades des del s. III aC, per obtenir pols de calç a partir de pedres calcàries.

Ara, just al peu del camí que porta cap a l’ermita, al costat de l’aparcament que s’hi ha habilitat, hi ha el centre d’interpretació de Santa Magdalena.

En aquest espai es pot conèixer Talamanca, el seu entorn i la seva història en tots els seus sentits. S’hi explica la importància de Talamanca com a porta nord d’entrada al parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac, però també com a porta d’entrada a la Batalla de Talamanca, la darrera victòria catalana contra les tropes borbòniques.

De la mateixa manera, hi ha informació de l’arquitectura tradicional rural en pedra seca tan singular de la comarca del Bages, especialment per elements com les barraques i les tines o conjunts de tines que es construïen als segle XVIII i XIX a les Valls del Montcau.

En aquest cas s’explica que una de les peculiaritats més singulars i potents d’aquesta ermita és que està situada en un punt energètic d’una gran intensitat. Just a sota l’absis hi ha un punt de confluència de tota la força tel·lúrica de la vall que, segons medicions de radioestesia, si una persona sensible se situa en aquest punt pot sentir amb una gran potència les emanacions de la terra, fins al punt que, en algun moment, la força la pot fer arribar a balancejar-se.

Potser és per això que, segons lectures akàsiques fetes per Mar Garcia, Santa Magdalena va ser en aquesta ermita en el seu periple fins al sud de França i, precisament d’aquí vindria la consagració de l’església a la santa. També s’explica que un brot de pesta negra que hi va haver al segle XVI no va arribar al poble de Talamanca, perquè es va parar just a l’entorn de l’ermita.

Precisament un segle abans, l’ermita també va rebre la visita d’Esclarmonda de Foix, també coneguda com la dama blanca, que va ser una influent figura del catarisme. Es diu que a causa de la persecució contra els càtars, Esclarmonda s’hauria refugiat en terres catalanes i s’hauria ocultat en aquesta ermita, per preservar el seu llegat.