On som?

Situat a 552 m d’altitud, Talamanca és a l’extrem del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra de Rossinyol, es troba la població de Talamanca.

Com arribar

El poble de Talamanca està situat a la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles.

També s’hi pot accedir per la BV-1223, que ve de Mura, i pel camí rural asfaltat de Lligabosses, provinent de la carretera que comunica Sant Llorenç Savall amb Monistrol de Calders.

El mapa

El Municipi

Es tracta d’un poble de poc més de 190 habitants conformat per carrers estrets i forts pendents en què el castell i els edificis que l’envolten dibuixen un poble típicament medieval amb una basta quantitat de llocs i elements d’interès, que comencen ja al nucli antic amb el majestuós castell i l’església de Santa Maria.

Les restes d’un jaciment ibèric, el puig Castellar, demostren que la vida en aquest territori va començar de molt antic, com mínim, des del segle II abans de la nostra era.

Veure Imatges

Història

La primera notícia documentada de Talamanca és de l’any 960, en una donació que el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, va fer en terme del castell de Talamanca. Aquest va ser l’origen del poble, juntament amb l’església de Santa Maria. L’espai que hi havia entre aquests dos edificis va ser l’escollit pels camperols per construir els seus habitatges, buscant la protecció que els oferien.

A finals del segle XII el domini feudal del castell passà a mans dels Talamanca, família present al llarg de tota l’edat mitjana, que va marcar la història del municipi. Aquesta nissagas’inicià amb Bernat de Talamanca i actualment l’església de Santa Maria encara conserva el sarcòfag d’un altre dels seus membres: Berenguer de Talamanca, mort el 1325.

Els Talamanca van portar molts anys de prosperitat i creixement al municipi, que es van veure estroncats el 1348, amb l’arribada de la pesta negra, que marcà l’inici de la crisi i la ruïna arreu del camp català. Va ser una veritable catàstrofe demogràfica acompanyada de males collites i d’una situació climàtica adversa que es va allargar fins a principis del segle XVI.

Una vegada superada aquest crisi i ja en ple creixement, a principis de segle XVIII, Talamanca va viure un dels episodis més destacats de la seva història. Va ser els dies 13 i 14 d’agost de 1714 amb l’anomenada Batalla de Talamanca, la darrera victòria de l’exèrcit català davant les tropes borbòniques, en el marc de la Guerra de Successió. Va ser per això que, tres anys després, Felip V va fer enderrocar el castell.

De mica en mica Talamanca es va anar recuperant i va encetar uns anys de prosperitat econòmica, basats essencialment en l’agricultura del blat i, sobretot, de la vinya.

De fet, en aquest moment el Bages es va convertir en la proveïdor de vi de tota la Catalunya pirinenca i la conca de l’Ebre. Van ser dies de fort creixement econòmic que la fil·loxera i les fàbriques tèxtils del Llobregat es van encarregar de matar d’un dia per l’altre, a finals de segle XIX.